L'any mor, i els antics esperits de l'Altre Cantó s'atansaran al Llindar per a ser rememorats en aquesta data. Les ànimes antigues i noves, ara incorpòries, creuaran la barrera i ens honoraran amb la seva presència. Són el record de la Mort més primària, que juntament amb les fulles podrint-se sobre el camí i les boires matinals, ens acaronaran un cop més.
N'hi ha que ignoren els ritus, no volen mostrar respecte a l'Altre Cantó. Munten un recordatori simbòlic tan minso que no arriben ni a tastar el sabor de la Boira. Han perpetuat les costums tòtiles i desnaturalitzades de les ciutats, i s'han allunyat del contacte veritable amb els esperits. I s'excusen dient que això és la tradició, que no volen participar de costums forànies. Però, la Mort és més antiga que tot això.
Aquestes costums tan mal anomenades forànies, un cop foren nostres. Ja vam buidar naps rendint culte als cranis sagrats, ja vam creure en el retorn dels difunts en la nit assenyalada, i també vam celebrar-ho amb solemnitat i joia. Aquestes costums forànies foren un cop l'Antiga Tradició, que ara, renovada, ha tornat a nosaltres, amb una màscara trapella.
Però no és genial veure com, inconscientment, tornem a donar vida a una celebració extinta? Per fi, la Mort de l'Any, és homenatjada per petits i no tan petits. De nou, la Mort de l'Any ens visita d'aprop, s'endinsa en les nostres vides, i ens brinda la calma més sagrada i plena. La Mort ha d'ésser celebrada, no oblidada. Cal sentir-la i convidar-la a la Llar, doncs és Ella qui duu el canvi. Sense la Mort, l'any mai no es renova, i nosaltres quedem estàtics, encaixonats en la immobilitat i el tedi.
Encenguem l'espelma i guiem-li camí.
No comments:
Post a Comment