Vascular I

Estira l'arrel clavada a la terra

Fonda i retorçada, colgada de temps

És un cordill dins el laberint, una guia entre els arbres

L'arrel s'eixampla i s'encongeix, ningú no l'atura

Desafia el temps, susbisteix ignorada, però es nodreix del més profund

Estira l'arrel clavada a la terra

I és ben segur que arribaràs allà on no hi ha temps

On tot es mesura amb pedres i sorra

On no hi ha aire i brolla vida

I el so del món queda esmorteït per milenis sense fi

Estira l'arrel clavada a la terra

I no pateixis pel què passi a partir d'aquell moment

No pots ferir la mare i la tomba

Avui escurces la vida de l'arbre

Però aviat tu seràs l'aliment del roure perdut

I mentre estires,
Escolta amb atenció els batecs de la muntanya.