Terra Calenta

Difícil és aixecar el vol quan tu m'agafes. Apareixes de cop, no fa falta anomenar-te. La més cruel de les teves cares. I em reté. Em reté, m'apresa amb les urpes clavades als turmells, arrossegant-me sempre avall, amb el que mai no he vist.

Com pot ésser que sapigués el que anava a passar? Tota possibilitat de controlar allò que succeïrà s'esvaeix com el fum. El meu cos es rendeix, com es rendirà sempre, i no em barallo amb la Antiga Serp que obra la seva boca i m'engoleix. A poc a poc, sento el pes, la pressió i la calor. Sento els talls de la seva pell a les meves cames. Però ara només voldria que se m'empassés sencera, i ser com Ella, tan pura, tan valenta, tan forta. I li demano fort que no em deixi, que la seva pell m'atravessi i es quedi amb mi per sempre.

La Reina marxa. Però cada cop hi ha alguna cosa d'ella que es queda aquí amb mi. Ella em parla a cau d'orella si escolto amb atenció. No em deixa mai del tot. És aquí amb nosaltres, la Reina que ara m'ensenya. La Reina que em cedeix una corona de verí.