Cada cop més lluny de les facilitats que aporta la màgia a l'ús, isolada del dia a dia, el dubte que algun cop es presentà sembla tenir resposta. Allò que es vol, no es pot aconseguir. Ja no es pot anar més lluny si ens imposem un límit, un objectiu. L'objectiu no és. No pot ser copsat de la mateixa manera que el final d'un camí. Totes les passes d'ara en davant mereixen una reflexió, una estimació diferent. Ja siguin els avisos soferts a la Cova, els somnis, els viatges, com si es tracta de llevar-se cada matí o interactuar amb els altres, tota acció, per minsa i rutinària que sigui, no té res de quotidià. Enfocar la quantitat justa d'energia en cada moviment i paraula s'ha de tornar una pràctica tan usual com respirar. El canvi, la sorpresa, allò fora del pla, s'acosta a tot allò controlat i estipulat, i es fa part de la màgia.
Tota passa donada ha d'ésser sentida. El peu ha de sentir l'herba, i la cama, i el ventre, i el pit, i les mans. Això no se'ns pot treure. No poden privar-nos de l'energia i els sentits que posem en tota acció, en tota idea que surt de dins nostre.
Tots som Brillants i Encegadors. No hi ha un dia a dia. Som i fem màgia perpètua i contínua.
No comments:
Post a Comment