Vols Vols

Perquè jo en vull. Desfermats ja dels estreps que ens acompanyen quotidians, ara restem  nus i sols davant la immensitat del Bosc. Els peus lleugers, el front febril i el cos gelat, no se sap com s’hi arriba ni se sap com se’n tornarà. Però records fugissers semblen corporitzar-se quan les parpelles es tanquen. 

Els arbres, ara pilars d’una antiga catedral, suporten el cel de la Nit. Tot esdevé església. Els infinits passadissos condueixen a un altar que s’erigeix a sí mateix. I és allà on saps Qui et vigila. 

La sang corre ràpida, mai no s’atura. I ara tu també esdevens un arbre, arrelat al terra del teu temple. L’ànima en canvi, vola, barrejant-se amb l’aire, amb l’èter, creuant i tornant, espantadissa, de l’Altre Món. La membrana de seda que te’n separava desapareix durant uns instants. Aprens.

Aprens que res d’això no és mentida. Has volat. Com d’altres han volat. Com tornaràs a fer quan la Lluna et captivi.