Cicle: conceptes

Tan fàcil és viure com veure baixar el fang per les rieres. El cicle arrossega i comforta, i alhora sobresalta i sorprèn.

Com una roda amb osques, el cicle se'ns endu i semblem voler canviar amb ell. Ens apaivaguem, rebrotem, hivernem i despertem.

Jo canvio, però descoordinada. Quan la natura desperta la meva ment reposa, i ara que els núvols poblen les nostres albades, lluny de voler romandre en l'escalfor de la nostra llar, desitjo dansar amb la boira del matí, i la meva ànima es troba contenta dins la foscor inhòspita de la tarda.




Tot sembla venir de la mà, ja sigui amb tu o amb les nostres criatures. La tardor ens acarona i guia les nostres passes. Els vents freds que revolucionen les fulles ompliran els nostres pulmons fins ara saturats de foc.

Espero vehement l'ampar de l'Altre Món per a que creixem encara més.

Créixer mentre la Natura dorm i la Mort del món espia.

Nodrir-nos del Més Enllà.