No ha sigut cap somni. Ja saludat el plenil·luni i encetat el ritus, no hauria semblat mai que hagués de succeïr res. Però un cop canvies el trajecte i rectifiques els passos, tot prèn un altre sentit. De nou, sí, la vibració que oprimeix els timpans i la Voluntat sortint per la boca, però aquest cop...
Quelcom ha entrat. Primer noto la
pressió al front, contra el crani; cap endins. I un cop ha près domini de l'interior, amb el
cap bullint, s'extén tènuement: no m'hi barallo. Obro la boca i
parlo sense dir res. Cohabitem.
Hi algú més aquí dins, potser ja
hi era ahir, però ha despertat. No es debat amb mi: potser és
la meva ombra. Quan em miro al mirall, una altra
mirada em respòn. Hi ha algú aquí dins. Potser sóc la Lluna.
No comments:
Post a Comment