Thursday, March 8

A l'esplanada (dia del Senyor)



Els peus ja fa estona que no senten el tacte del terra, camines d'esma, sense saber ben bé on vas. Una passa rere l'altre, respires amb nerviosisme i sentint la morbositat de saber, inequívocament, que podria passar QUALSEVOL cosa. Ja has eliminat tota esperança de controlar aquest fet: t'agrada. Tot sembla indicar que estàs volant.

Arribes al lloc designat. Però tot roman fosc a l'esplanada. Entre els arbres, que es desdibuixen, grisos, vius, forts, antics, pots notar una presència que et vigila, et crida i et reté al mateix temps. Sents una força cada cop més aprop, però no es manifesta davant teu. Encara no.

Potser tens un objectiu massa clar. Potser hauries de desterrar tota Voluntat clara, i només seguir endavant. Al cap i a la fi, el camí hi és, tot i que no es vegi. Però recorda: no hi ha res més perillós que aquell que vol avançar i no l'importa cap a on.  

No comments: