Els peus ja fa estona que no senten el
tacte del terra, camines d'esma, sense saber ben bé on vas. Una
passa rere l'altre, respires amb nerviosisme i sentint la morbositat
de saber, inequívocament, que podria passar QUALSEVOL cosa. Ja has
eliminat tota esperança de controlar aquest fet: t'agrada. Tot
sembla indicar que estàs volant.
Arribes al lloc designat. Però tot
roman fosc a l'esplanada. Entre els arbres, que es desdibuixen,
grisos, vius, forts, antics, pots notar una presència que et vigila,
et crida i et reté al mateix temps. Sents una força cada cop més
aprop, però no es manifesta davant teu. Encara no.
Potser tens un objectiu massa clar.
Potser hauries de desterrar tota Voluntat clara, i només seguir
endavant. Al cap i a la fi, el camí hi és, tot i que no es vegi.
Però recorda: no hi ha res més perillós que aquell que vol avançar
i no l'importa cap a on.
No comments:
Post a Comment