Després de la nova i el buit que em deixa orfe, Mare, sempre tornes. Ja no distingeixo si és nit o dia, la crida molts cops no espera. La memòria no m'ajuda. Mare, em mous amb el sentiment d'estar fent allò correcte. He beneït i dedicat les meves mans a l'Art, ara us pertanyen.
La Serp torna i ja no és anònima. La Serp és la Terra. La Serp és la Terra. La sorra, la Molsa i el Fang. A la foscor veig llum que desprenc i a mi no m'ilumina. Però sento Calor.
No comments:
Post a Comment