Al llarg del camí sempre sorgeixen
dubtes. Com la fusta, menjada pels corcs, la Bruixa sembla seguir
dempeus sempre, fins que un dia es desmunta, feta de pols, amb la
carn devorada pels passos en fals i els errors.
Però això mai no és la fi. La
Bruixa, les sobres de la qual s'han dissolt en l'espai, roman entre
els arbres, despullada, òssea. Aclaparada pel caos i el brogit,
buscarà recer dins la cova.
A la Cova, sembla que no hi ha res. Si
hi pensava trobar una resposta clara, està errada. Hi troba foscor,
l'ofec dels temps i el murmuri dels Ancestres. I al principi l'aire
pesa, li enfosa el pit, i en vol sortir. No dubteu que passa por.
Però s'hi acostuma, i es pregunta per què tem res, si la Cova és,
de fet, el seu recer.
No comments:
Post a Comment