No penso ja en sacrificis necessaris,
no recapacito sobre la veritat del què faig, poc m'importen els déus
que exigeixen, vegeto. Tot és fosca. Una fosca òptima, que
llambrega, que m'arriba a enlluernar. Plagada de serps i de plomes de
corb.
El corb no m'és aliè. Ja fa vuit anys
que el vaig veure i vaig témer. Ara però, com ha canviat la
història... Les seves ales són seques i m'ennueguen quan empasso,
el seu bec escruix i té un sabor agre i terrós.
He assumit la fosca, i ara ella em
nodreix.
1 comment:
Magnífic. "Now we can't go back. We know we are far, so far from Home. Fly, ravens, fly".
Post a Comment